D’aquí a pocs dies marxo a Les Déserts. En aquest llogaret m’espera l’equip de persones encarregades d’una Biblioteca molt especial: ni més ni menys que de la Biblioteca Adrienne Monnier. Aquesta petita joia la vaig descobrir per internet. Es troba a pocs kilòmetres de Chambery, ciutat que també visitaré atès que tinc programada una reunió amb els alts càrrecs de l’Académie de Savoie.
Com és que en aquest meravellós racó de l’Haute Sovoie, hi ha una biblioteca amb el nom d’Adrienne Monnier? Per què m’esperen a l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Savoie? Ara ho explico.
Vaig llegir que molts estius l’Adrienne viatjava amb la seva amiga Sylvia Beach a Les Déserts. Al principi, de més jove, hi anava amb la seva germana Marie, anomenada «Rinette«. Per a Monnier, tornar cada estiu a Les Déserts per passar-hi unes setmanes era com si celebrés un ritus de retorn a les seves arrels, a la seva Savoie1Dr. André Gilbertas (Discours de réception): Une grande dame des lettres Adrienne Monnier. Mémoires de l’Académie des Sciences–Belles-Lettres et Arts de Savoie. Éd. Académie de Savoie. Septième Série, Tome IV 1990, Pàgina 36.. Els Déserts és, de fet, el bressol de la família Sollier, la família de l’àvia d’Adrienne Monnier. El seu llibre “FABLEAUX”2J. -M. SOLLIER, Fableaux. Éditions La Maison des Amis des Livres, 1932., molt probablement, està inspirat en aquests paratges. És un llibre escrit entre els anys 1926 i 1929, editat per la seva llibreria l’any 1932 i publicat sota el pseudònim de J.-M. Sollier, el nom de la seva àvia. La portada és un disseny de Marie, germana d’Adrienne. Fableaux és un llibre dedicat a la seva amiga Sylvia. Per cert, per aquestes contrades, a les dues amigues les coneixien com “les americanes”.
El viatge que estic a punt d’emprendre té com a primer destí Les Déserts, per a conèixer i prendre notes, sobre aquest entorn, per a la novel·la que estic escrivint3POTASSONS: Librería abierta.. Uns llocs aquests on Adrienne Monnier, durant molts estius complia amb el seu ritual. També, òbviament, per a conèixer la Biblioteca que porta el seu nom i entrevistar-me amb les persones que dia a dia gestionen aquest espai que honora a “Une grande Dame des lettres”4Dr. André Gilbertas. Mémories de l’Académie des Sciencies Belles-Lettres et Arts de Savoie T-IV 1990. Discours de réception: Une grande dame des lettres: Adrienne Monnier. Pàgines 25-29..
El segon destí del viatge és a la ciutat de Chambery on s’ubica l’Académie de Savoie. Ja fa uns quants mesos, navegant per internet, vaig arribar a un escrit en format PDF, d’un tal Dr. André Gilbertas5Dr. André Gilbertas (París, 11 de maig de 1921 – París, 7 de juliol de 2011) va ser un polític i escriptor francès. Cirurgià cardiòleg de professió, es va consolidar en la vida associativa de Chambéry. Va ser alcalde de Chambéry del 1997 al 2001. Va ser membre de l’Académie de Savoie. https://booknode.com/auteur/dr-andre-gilbertas dedicat a Adrienne Monnier. Un cop vaig aconseguir el contacte amb l’Académie de Savoie els vaig escriure sol·licitant-los el text íntegre de l’escrit dedicat a Monnier, que era el discurs d’apertura de l’any acadèmic 1990. Al cap d’uns dies el senyor Secretari em va escriure molt amablement i em va confirmar que m’enviarien el volum on es va publicar el discurs íntegre del Dr. André Gilbertas, membre de l’Académie.
Cal dir que el contingut de la seva conferència és senzillament sensacional. Desprèn sensibilitat. Proporciona curiositat per indagar i saber més coses sobre el tema tractat. Crec oportú incloure el darrer paràgraf (pàgina 39), de la intervenció del Sr. Gilbertas.
És lògic i emotiu per a mi poder anar a l’Académie i agrair personalment el detall que van tenir amb mi.
Estic totalment d’acord amb el que expressa André Gilbertas en el darrer paràgraf del seu discurs sobre la llibreria La Maison des Amis des Livres d’Adrienne Monnier, situada al número 7, rue d’Odéon a Paris.
On diu: … Des que va marxar del número 7 de la rue de l’Odéon, el món ha canviat: els llibres que tant estimava s’ha convertit per a alguns en un objecte de consum banal, de la mateixa manera que les llaunes de sardines i els paquets de crispetes: Hem de romandre vigilants i mantenir el missatge que ens va deixar Adrienne Monnier: defensar i promoure el que els llibres ens diuen, i que és, sens dubte, el més preuat per a una nació: la seva llengua i, a través d’ella, la seva cultura.
Em sap molt de greu repetir-ho, però cal insistir-hi. Encara no tenim cap llibre d’Adrienne Monnier traduït al català. En castellà s’ha publicat, únicament, Rue d’Odéon de Gallo Nero Ediciones, S.L, traduït del francès per Julia Osuna.
Crec que és adient incloure en aquest blog algunes de les frases d’Adrienne Monnier, o a ella atribuïdes i que a mi sempre em fan imaginar l’atmosfera creada per ella a la seva llibreria:
… en devenant libraire, je ne voulais pas de gagner les bones gráces des auteurs, mais celles de leurs livres – leurs livres où ils mettent le meilleur d’eux-mêmes et de nous tous. … pàgines 39 i 40. Adrienne Monnier. Rue de l’Odéon. Éditions Albin Michel, 1960.6… al hacerme librera no era para ganarme los favores de los autores, sino los de sus libros, libros en los que ponían lo mejor de sí mismos y de todos nosotros … pàgina 45. Adrienne Monnier Rue de l’Odéon, Gallo Nero Ediciones S.L. 2011.
… L’esprit des livres est un sourire universal. Je m’efforçai donc de sourire à tous … pàgina 42. Adrienne Monnier. Rue de l’Odéon. Éditions Albin Michel, 1960.7 … El estado de ánimo de los libros es una sonrisa universal. En consecuencia, me esforcé por sonreírles a todos … pàgina 47. Adrienne Monnier Rue de l’Odéon, Gallo Nero Ediciones S.L. 2011.
… És gairebé inconcebible que algú vulgui comprar una obra sense haver intimat abans amb ella. Tothom necessita construir-se una biblioteca personal amb els llibres que estima … pàgines 31 i 32. Marc Rosich. Rive Gauche. Arola Editors, 2011.
Pel que fa a aquesta darrera reflexió d’Adrienne Monnier intentaré contextualitzar-la. Avui en dia, quan entrem en una llibreria esperant trobar un llibre concret o indeterminat, a la coberta, el títol del llibre és el primer estímul visual. Tot seguit, de manera quasi automàtica, girem el llibre per llegir quelcom més gràcies al contingut de la contracoberta. A l’època d’Adrienne Monnier, la contracoberta dels llibres no informava de res, era buida de contingut. Es per això que ella insistia en la importància de ser una bona assessora. Per a ella, una bona llibretera havia de poder ajudar i orientar el client sobre els llibres i informar adequadament al possible client sobre el llibre que tenia a les mans.
Quan entrem a una llibreria el nostre cervell normalment rep els primers estímuls gràcies a la vista. Se’ns desperta la curiositat en veure les cobertes dels llibres. Tot seguit, després d’agafar-ne un, automàticament el girem i llegim la contracoberta que ens permet rebre més estímuls. D’aquesta manera comencem a familiaritzar-nos amb el es contingut, la qual cosa determinarà el següent pas en relació a la troballa. Doncs bé, gràcies a una conversa mantinguda amb la meva amiga Anna Balagué8Llibreria Antiquària Balagué, respecte a la contracoberta haig de dir el següent: La contracoberta, com a espai important per acabar de convèncer o no al possible comprador, no comença a ser útil pels editors fins les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX.
Com bé sabem, a La Maison des Amis des Livres, a més a més de vendre llibres, d’obrir l’espai de la llibreria a tertúlies literàries, xarrades i presentacions, també es prestaven llibres. La llibreria era també biblioteca de préstec. El receptor, prèviament, havia de donar-se d’alta com abonat i comprometre’s a pagar una quota periòdica. Gràcies a aquesta gestió i compromís, l’abonat tenia dret a elegir i llegir llibres del fons bibliogràfic d’Adrienne Monnier i, òbviament tornar-los un cop llegits.
Monnier va editar un llibre amb tot el seu fons bibliogràfic. De fet era bona part de la seva pròpia biblioteca, que posava a disposició del públic. Una biblioteca que l’any 1926 es va veure obligada a vendre per a poder així sufragar les despeses generades per la seva revista9Laure Murat. Passage de l’Odéon. L’imaginaire, 759. Ed. Gallimard, 2024, pàg. 444 de caràcter periòdic, Le Navire d’Argent.
