1) LES DÉSERTS: BIBLIOTHÈQUE MUNICIPALE ADRIENNE MONNIER
2) CHAMBERY: ACADÉMIE DES SCIENCES BELLES-LETTRES ET ARTS DE SAVOIE
Quan per primer cop vaig veure el rètol de la Bibliothèque Adrienne Monnier, l’entranyable edifici i el màgic entorn que l’envolta, l’emoció em va atrapar. Faltaven encara un parell o tres d’hores per creuar la porta i poder accedir a la biblioteca i trobar-me amb la senyora Nicole Garnier, la directora.
La raó del viatge a Les Déserts i Chambery, a l’Académie de Savoie, tenia diversos objectius. Puc avançar que tots, absolutament tots, els vaig assolir amb escreix. Més encara, un cop a l’avió de retorn a Barcelona, la motxilla pesava molt més que a l’anada. Era plena d’uns moments entranyables que d’una o altra manera seran descrits en la novel·la que estic escrivint.
Intentaré trobar les paraules més adients i sobretot justes per descriure les emotives visites a la Bibliothèque Municipale Adrienne Monnier i a l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Savoie. Pel que fa a la reunió, programada a les tres de la tarda del dia 13 de maig amb la directora de la Bibliothèque, senyora Nicole Garnier, haig de dir que no m’esperava pas l’acollida que vam tenir. En aquest viatge em van acompanyar la Clara, com a il·lustradora del proper llibre, i la Hita, que em va fer de traductora perquè el meu francès està molt, molt rovellat. Tant a la Clara com a la Hita els estic molt agraït per la feina que han fet al llarg dels tres dies.
Un cop dins la biblioteca, la sorpresa va ser majúscula. M’esperava una entrevista amb la senyora Garnier, diguem-ne… d’aquelles formals per tractar els temes que jo duia preparats. No sé com dir-ho, però la reunió no va ser com jo m’havia imaginat.
Va ser molt millor. No esperava una trobada pública, amb veïns de Les Déserts. Una quinzena de persones entranyables ens esperaven al primer pis. Salutacions i presentacions a tort i a dret. Un cop asseguts varen començar a aparèixer pastissos i galetes casolanes per a compartir en comunitat, cafès i tes. Tot això mentre jo anava explicant els motius pels quals, en aquell moment, era a Les Déserts i, més concretament, a la Bibliothèque. A mesura que el temps passava, podia comprovar l’alt coneixement i sobretot l’estima que els veïns de Les Déserts tenen vers Adrienne Monnier, la seva àvia, J.-M Sollier i Sylvia Beach. Per cert, els pastissos i magdalenes eren tots boníssims. L’intercanvi d’informació, les converses creuades, les preguntes i respostes d’uns i altres van ser molt enriquidores, especialment amb Nicole Garnier i Liliane Badin. Aprofito aquest espai per agrair l’acolliment rebut per part de tothom. Tot va servir per relaxar-me, per sentir-me molt a gust entre tota aquesta gent.
Com he dit al principi, els objectius del viatge es van complir amb escreix. Vaig anar a Les Déserts amb la intenció de demanar les autoritzacions oportunes per poder citar la biblioteca, persones concretes i poder escriure, descriure el paisatge i fotografiar aquest llogaret. Això em permetrà combinar-ho amb altres personatges, successos i llocs ficticis, que són necessaris per donar forma i contingut a determinats capítols de la meva segona novel·la. Dedicada, aquesta, a Adrienne Monnier, als Potassons i a d’altres amistats literàries de la Donassa de les Lletres.
Vaig aprofitar per explicar a tothom bona part d’un capítol de la novel·la encara no escrit, on la biblioteca és l’escenari; la seva directora, la protagonista, i el descobriment que ella fa d’un document, un detall clau a la novel·la. No només la directora em va autoritzar a fer ús del que per a mi era essencial sinó que també, entre aplaudiments, vaig rebre l’autorització popular. Va ser molt, molt emotiu.
Totes les persones assistents a l’acte també es van emocionar quan vaig fer donació a la Bibliothèque de la primera edició del llibre Dernières Gazettes, un dels llibres pòstums d’Adrienne Monnier.
Abans de finalitzar l’acte, la meva sorpresa va ser molt gran quan, en nom de la Bibliothèque, em van obsequiar amb el catàleg de l’exposició ADRIENNE MONNIER ET EDMOND CHARLOT Pour l’amour des livres, que es va inaugurar el 6 de juliol del 2019 al Musée du Revard a Pugny-Chatenod. D’aquest catàleg, molt interessant i molt ben editat, en tenia constància però no gaire coneixement. Rebre’l va ser un regal inesperat. Veure com, de manera espontània, les persones assistents l’anaven signant una a una em va emocionar molt.
Crec adient aprofitar aquest espai per escriure algunes coses molt interessants sobre aquest gran home de les lletres franco-algerià, Edmond Charlot (1915-2004). Com a curiositat podem dir que va néixer el mateix any en què Adrienne Monnier va obrir la seva llibreria.
L’any 1935, Edmond Charlot viatja a París, coneix Adrienne Monnier i visita La Maison des Amis des Livres. La seva ment, tot ell, queda impregnat per l’atmosfera que regna en aquest espai de culte a les lletres, a les arts, a la transmissió d’idees i de pensaments. Tant va ser l’impacte que Adrienne Monnier i la seva llibreria van causar en Edmond Charlot que l’any 1936 va obrir, a la ciutat d’Alger, la seva pròpia llibreria. Charlot tenia vint anys. Les Vraies Richesses (Les Veritables Riqueses), nom de la llibreria1L’escriptor Jean Giono, a sol·licitud d’Edmond Charlot, va permetre que la llibreria d’en Charlot es digués Les vraies richesses, en referència a la seva novel·la: Les vraies richesses. Éd. Grasset & Fasquelle, 1937.
https://diacritik.com/2018/09/06/kaouther-adimi-cette-librairie-a-une-grande-histoire-nos-richesses/
Kaouther Adimi. Nuestras riquezas. Una librería en Argel. Traduïda per Manuel Arranz, Editorial Libros del Asteroide S.L.U. 2025
Kaouther Adimi. Les nostres riqueses. Una llibreria a Alger. Traducció per Anna Casassas Figueras, Edicions del Periscopi, 2018., va ser ideada i materialitzada amb la mateixa atmosfera respirada a Rue de l’Odéon, París. Escriptor, però sobretot editor, Charlot va ser uns dels editors més importants del país. Abans d’entrar a la llibreria, encara ara, tothom pot llegir: “Un home que llegeix val per dos”. La llibreria Vraies Richesses segueix oberta a la Rue Arezki Hamani (no sé el número), a la ciutat d’Alger.
Per a més informació sobre Edmond Charlot podeu consultar distintes fonts2https://imagesdelaculture.cnc.fr/-/edmond-charlot-editeur-algerois
https://en.wikipedia.org/wiki/Edmond_Charlot
https://www.rtve.es/play/audios/mediterraneo/mediterraneo-librerias-edmond-charlot-argel-camus-24-03-19/.
La segona visita programada va ser a les instal·lacions de l’Académie de Savoie. Al matí del dia quinze ens va atendre el senyor Robert Deloince, amb el qual prèviament ja havia concertat la reunió. Una persona entranyable ens esperava a les escales del Chateau de Savoie on s’ubica l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts. Abans de començar la visita vam tenir l’honor de saludar breument el President de l’Académie de Savoie, el senyor Pierre Geneletti, que feia tard a altres reunions.
El senyor Deloince ens va fer una interessant explicació sobre els orígens de l’Académie i la seva actual contribució social i cultural al món literari i científic.
Un dels meus objectius relacionats amb la visita era fer donació a l’Académie d’uns plafons en format DIN-A2, on es sintetitza un estudi realitzat per la Βιβλιοθήκη l m c. En aquesta recerca bibliogràfica (per les seves característiques encara no està tancada), es planteja la hipòtesi sobre si Adrienne Monnier i la seva Maison des Amis des Livres va influir directament o indirecta en la producció literària dels catorze POTASSONS. Es tracta d’un estudi de caràcter empíric, quantitatiu, que vol destacar el protagonisme de Monnier, des d’un punt de vista cronològic. Pel que fa a les lloances qualitatives dedicades a aquesta llibretera ja en tenim moltes mostres.
A més de la Clara i la Hita, va venir amb nosaltres Nicole Garnier, directora de la Bibliothèque Adrienne Monnier. No ho he dit abans però en la reunió del dia 13 a Les Desérts, també vaig fer donació a la Bibliothèque, d’una altra còpia d’aquests mateixos cinc plafons.
L’altre objectiu de la visita era demanar les autoritzacions pertinents per poder citar, en la propera novel·la l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Savoie i el discurs d’apertura de l’any acadèmic 1990 del doctor André Gilbertas. Objectiu complert.
A punt de finalitzar aquest lliurament del blog, he rebut una carta del President de l’Académie de Savoie en la qual em convida a Chambery a fer una presentació de la novel·la que estic escrivint titulada “POTASSONS”: librería abierta. Quina pressió! I quina il·lusió!
EL PROPER 19 DE JUNY ES COMPLIRAN 70 ANYS DE LA MORT D’ADRIENNE MONNIER.
EN EL SEGÜENT LLIURAMENT FARÉ MENCIÓ DELS LLIBRES I REVISTES DIRECTAMENT RELACIONATS AMB ADRIENNE MONNIER.
