Satisfer la curiositat, motor de la recerca, m’ha permès emocionar-me amb cada nova troballa.
Aquesta emoció no es desfà quan el llibre o la revista arriba a casa per formar part del meu jardí de lletres i d’il·lustracions. Un racó de vida. La meva Biblioteca.
Obrir, amb molta cura, el paquet acabat d’arribar és un acte senzill però profundament emotiu. Ara ja el puc gaudir. N’admiro, emocionat, la coberta i l’acaricio delicadament.
Obro el llibre i l’admiració, pel que tinc a les mans, es manté. Després, però, sense presses, l’introdueixo a la base de dades, el codifico. Seguidament n’omplo la fitxa. Hi escric observacions, dades. Fotografio els detalls que considero importants i alguns els incloc a la fitxa.
Tot seguit arriba el moment llargament esperat. Amb cura el col·loco al costat d’altres llibres germans o d’altres llibres i revistes amigues. Molts es retroben després de molts anys. Potser només van compartir uns instants. Ara sé que tornen a estar bé. A la meva biblioteca troben, finalment, un lloc on sentir-se protegits.
Fa tot just uns dies vaig escriure un correu al meu amic Marc, amant de la literatura, dels llibres en general. De fet té una llibreria de llibres rars i ancians. En aquell correu li deia això:
T’adjunto la relació de llibres i revistes que, a data 30/3/26, formen part de la meva estimada biblioteca: Monnier i el seu entorn.
Potser alguns d’aquests llibres o revistes, arribats a casa meva des de racons diversos del món, van reposar per un instant a l’aparador de La Maison des Amis des Livres. Avui, després d’una llarga separació, han tornat a trobar-se. Descansen junts en silenci, tranquils i ben cuidats a la meva biblioteca. I jo, que els observo, més ben dit, els admiro, sé que discretament celebren el retrobament.
Ara, per aquest post canviaria una mica el final i escriuria…
…Avui, després d’una llarga separació, han tornat a trobar-se. Descansen junts en silenci, tranquils i ben cuidats a la meva biblioteca. I jo, que els observo, més ben dit, els admiro i tracto amb la delicadesa que es mereixen, sé que discretament celebren el retrobament i el lloc on estan.
El meu amic Marc o la meva amiga Anna, també grans llibreters, busquen i em troben allò que jo ja havia descobert. Això no impedeix que, de tant en tant, siguin ells qui facin la recerca per mi i que, coneixedors del meu especial interès bibliòfil, sovint em posin al davant una altra joia literària.
El caliu que proporciona una biblioteca particular —vagi aquest pensament per endavant— probablement només el percep qui l’ha creada i unes poques persones més dotades d’una sensibilitat especial. La valoració qualitativa d’una biblioteca va intrínsecament unida al sentiment d’haver pogut reunir una part d’un tot.
El que estic escrivint és sincer. En altres èpoques havia estat envoltat, a casa meva, de mapes i de llibres, però no tenia una biblioteca. Ara en soc conscient. L’emoció que sento cada vegada que entro a la sala no l’havia experimentada mai en aquells anys.
Les paraules que encapçalen aquest desè post expressen el meu sentiment i l’estimació per allò que tinc. O, més ben dit, per allò que estic construint.
La Biblioteca lmc destaca per la seva especialització i es nodreix d’un estudi constant i d’una anàlisi bibliogràfica que m’obren la porta a una recerca rigorosa. Estudi, anàlisi, consulta i recerca… de què? De qui?
La Biblioteca lmc està especialitzada en Adrienne Monnier i el seu entorn literari o, més ben dit, en el seu univers multicultural. Té un origen profundament emocional, nascut de la voluntat de conèixer una mica més la figura de Monnier. Aquesta curiositat m’ha permès descobrir un univers de relacions que, com el mateix cosmos, sembla no tenir fi.
Com més m’endinso en l’univers de Monnier, més ramificacions hi descobreixo. Es van entrellaçant fins a formar un mosaic tridimensional que em resulta difícil de descriure. Són camins diversos que, de manera puntual o periòdica, tornen a convergir i generen nou coneixement en forma d’articles, llibres, il·lustracions i música.
Endinsar-se en aquest univers, ric en iniciatives personals i col·lectives, i sovint pluridisciplinàries, permet prendre consciència de la impossibilitat d’abastar tota la dimensió multicultural d’Adrienne Monnier.
Escrivint aquestes línies, crec haver trobat la millor manera de descriure i definir la Biblioteca lmc.
Cadascun dels llibres i de les revistes que conformen la Biblioteca lmc té una raó de ser i ocupa un lloc concret, i no pas un altre. Tots estan units per un fil conductor, visible, intuït i percebut només per aquelles persones que tenen la sensibilitat i l’instint necessaris per llegir l’ordre invisible que els relaciona.
Aquest fil conductor neix d’una manera d’entendre i de gestionar el llibre dins d’un context. Una sistemàtica fonamentada en la traçabilitat bibliogràfica com a eina de control, verificació i justificació del fons documental. La Biblioteca lmc no és el producte, sinó el resultat visible d’un mètode d’investigació. El producte autèntic és el coneixement que emergeix de les relacions entre els documents que la conformen.
No és un llibre concret ni un article determinat allò que per a mi compta; és l’aproximació a un tot. La curiositat intel·lectual em permet reunir, a poc a poc, les peces d’un trencaclosques infinit: l’univers multicultural que Adrienne Monnier va crear dins i fora de la seva llibreria, La Maison des Amis des Livres.
La meva aventura bibliogràfica va començar amb la lectura de tres llibres.
Aquests tres llibres, escrits per tres dones, han estat els responsables directes del despertar de la meva curiositat bibliogràfica, del naixement de la biblioteca especialitzada en Monnier i del seu entorn multicultural: escriptors, poetes, il·lustradors, impressors, pintors, músics, compositors, lectors, traductors, etc.
Per cert, el logotip de la Biblioteca lmc. L’estreno en aquest desè post. Neix d’una idea compartida amb la Mar García Olmo, que la va saber reinterpretar i redissenyar captant l’essència de les paraules que obren aquest escrit.
La recerca permanent em permet explorar nous racons del cosmos monnerià. Aquest viatge convida a aturar-se per pensar o, més ben dit, per reflexionar, com a avantsala de la porta següent que caldrà —o no— obrir. Mentre avancem, és essencial no perdre el rastre del camí recorregut. Al meu entendre, aquest rastre és la traçabilitat bibliogràfica.
És així com, d’una manera conscient, la intuïció (intuitus) entra en joc per deixar pas, tot seguit, a la deducció (deductio). Aquesta ha estat, des del primer dia, la metodologia que ha orientat la meva recerca. Sense haver-m’ho proposat expressament, és una manera de treballar que té un clar caràcter científic: es fonamenta en evidències, admet la revisió permanent i accepta els canvis sempre que noves proves ho justifiquin. Són aquestes evidències les que permeten acreditar que la Biblioteca lmc és una biblioteca altament especialitzada.
La connectivitat entre llibres, documents, il·lustracions i partitures és l’evidència que la meva biblioteca constitueix, metafòricament, una biblioteca orgànica. El quadre que acompanya aquest desè post visualitza aquest diàleg permanent entre autors, obres i disciplines. Les interconnexions bibliogràfiques en constitueixen l’autèntica essència.
La Biblioteca lmc no és una col·lecció de llibres, sinó una xarxa viva de relacions bibliogràfiques que genera coneixement a partir de la traçabilitat documental.
Existeix una bibliografia molt extensa sobre el concepte de biblioteca, la seva organització, la quantitat de llibres que aplega i la qualitat del seu contingut. Llegint Massimo Gatta1Massimo Gatta. El desorden de los libros. Fórcola Ediciones, 2021, pà. 81 . Traducció de’Amelia Pérez de Villar. he descobert reflexions amb les quals em sento plenament identificat:
… cuando me refiero a una «gran biblioteca», a una «biblioteca importante», no estoy pensando desde luego en que esté formada necesariamente por un gran número de volúmenes…
… por eso, no es significativo referirnos al número de libros que tenemos, porque en esto la cantidad no sirve de medida ni es representativa de nada. Lo importante es la calidad, y cualquiera, si surgiera la ocasión, preferiria comprar una pequeña biblioteca2Cal una puntualització, la meva biblioteca NO ESTÀ EN VENDA…. de 1.000 ejemplares bien elegidos, que una de 30.000 ejemplares repleta de saldos y libros en aluvión.
Com es pot veure en el quadre, de moment són 53 les persones que conformen l’índex onomàstic de la Biblioteca lmc, la qual reuneix i conserva 188 llibres i 91 números corresponents a 14 revistes.
La meva interpretació és que la Biblioteca lmc és, malgrat les seves dimensions, una gran biblioteca. No tant pel nombre de volums que conserva, sinó perquè disposa, de moment, dels llibres i de les revistes necessaris per donar coherència i sentit al neu projecte de recerca sobre Adrienne Monnier i el seu entorn multicultural.
Per donar per finalitzat aquest desè post crec adient incloure un exemple de la traçabilitat bibliogràfica a la que he fet referència en aquesta presentació de la meva biblioteca. El diagrama adjunt crec que és suficientment aclaridor.
Als meus nets, en Maiol (14 anys) i en Bernat (11 anys), els vaig encarregar que redactessin una breu guia sobre com està organitzada la biblioteca LMC. La guia s’estructura en dues parts. A la primera pàgina, en Maiol descriu els estants i l’ordre dels llibres. A la segona, en Bernat tenia l’encàrrec de descriure els «POTASSON».
