La vida literària d’Adrienne Monnier es caracteritza per la seva gran capacitat de servei a les lletres. A les bones lletres. Intuïtiva, va conjugar els seus desitjos literaris amb les necessitats de poetes, escriptors, lectors, editors, il·lustradors, traductors, etc. Intuïtiva, cert, però també dedicada als demés perquè, sempre va posar per davant la difusió de la bona literatura al guany econòmic. Prova del que dic era la seva permanent precarietat econòmica. Prioritzava, per davant de tot, el finançament de libres i revistes, projectes, aventures literàries de tercers i pròpies abans que el lucre personal. La seva personalitat va ser, sota el meu punt de vista, la suma de compromís i col·laboració. El resultat va donar lloc a una Adrienne Monnier facilitadora d’ajuda, sempre necessària, davant el naixement de projectes individuals i col·lectius.
Els especialistes i biògrafs de Monnier tenen, de ben segur, molta més informació i documentació que jo desconec. Material de recerca que potser mai arribaré a conèixer. Tampoc és el meu interès acumular-ne. Prefereixo anar descobrint, a mesura que la curiositat m’obliga, aprofundir sobre un o altre aspecte de la vida literària d’aquesta activista de les lletres. Aquest procediment, de tan en tan, m’obsequia amb premis majúsculs. La llibertat de formular les meves pròpies hipòtesis i arribar, després d’hores i hores de recerca, d’anotacions i alguns viatges, a determinades conclusions, em permet assaborir la satisfacció de la troballa i també platejar-me noves recerques.
Així va ser com vaig anar descobrint els “POTASSONS”, el significat d’aquesta paraula i les persones que crec que conformaven aquest grup. Haig de dir però que encara no tinc del tot clar moltes qüestions relacionades amb aquesta colla heterogènia de persones. Unides, això sí, pel magnetisme d’una llibretera, de la seva llibreria i la seva generositat sempre a favor de les arts i de les lletres.
Aprofundir en cadascun dels “POTASSONS”, literàriament parlant, m’ha permès conèixer més a fons la rica amalgama d’interrelacions entre ells. Aquesta rica atmosfera va contribuir, afavorir i alimentar el naixement, consolidació i/o transformació de moviments artístics i literaris a Paris al llarg de dues o tres dècades: anys 20, 30 i 40 del segle XX. La Maison des Amis des Livres, es va convertí en un enclavament essencial d’acolliment d’escriptors i escriptores, de lectors i lectores i d’altres artistes, va ser un punt germinal de múltiples aventures. Em venen a la memòria dues col·laboracions escèniques entre pintura, prosa i música: Jean Cocteau, Pablo Picasso i Erik Satie en l’obra “PARADE”.1PARADE: La singular obra que reunió el genio de Erik Satie, Pablo Picasso y Jean Cocteau/
L’altra, una col·laboració entre el músic Erik Satie i l’escriptor Léon-Paul Fargue, introductor i principal divulgador del mot francès “POTASSON”. N’Erik Satie, l’any 1919, va compondre la Marche de Cocagne2L’almanach de cocagne des Éditions de La Sirène 1919. https://www.wikiwand.com/fr/articles/Adrienne_Monnier amb text de Léon-Paul Fargue i es va convertir en l’himne dels “POTASSONS”3https://gatosyrespeto.org/2014/04/16/la-cancion-del-gato/.
Léon-Paul Fargue, amb aquesta cançó, va voler identificar el grup de persones, de distintes tendències literàries, artístiques i clients que freqüentaven La Maison des Amis des Livres d’Adrienne Monnier. De totes maneres el nucli vertebrador i el més nombrós va ser el d’escriptors.
Respecte al nombre de “POTASSONS” no he aconseguit cap publicació on pogués conèixer els noms dels elegits a formar part d’aquest privilegiat grup. Com tampoc he llegit enlloc, qui decidia l’ingrés a aquest l’il·lustrat grup. Menys encara he pogut conèixer els mecanismes del nomenament. De totes maneres no crec que aquests detalls siguin transcendents. Al menys per a mi no ho són.
És gairebé impossible trobar una paraula per traduir el mot “POTASSON” ja que Léon-Paul Fargue juga amb les paraules i la seva ortografia. Els «Potassons» eren un grup de persones que es caracteritzava pel seu bon caràcter, el seu positivisme i les seves ganes de viure. Originàriament, sembla ser que «Potasson» significava «gat molt gros, rodó com una cassola (… un bon gros chat, carré en soi comme un pot…)»4Adrienne Monnier. Ruede l’Odéon. Édition Albin Michel, 1960 pàg. 47«.
Per cert, a la meva biblioteca dedicada als “POTASSONS”, tinc el meu potasson particular, una fidel reproducció de la descripció d’en Léon-Paul Fargue.
He llegit diverses definicions sobre el mot “POTASSON”. Em quedo amb la que fa Adrienne Monnier:
Potasson: Variedad de la especie humana que se distingue por su gentileza y su forma de entender la vida. Para los potassons, el placer es un positivo: se ponen al día enseguida, tienen buen natural y agallas. Cuando los potassons se juntan, todo va bien, todo tiene fácil arreglo, no hay que hacer mucho esfuerzo para divertirse, el mundo es claro, se atraviesa de una punta a otra, de principio a fin, desde las grandes bestias de los orígenes ̶ las hemos visto, estábamos allí ̶ hasta el fin de los fines, donde todo vuelve a empezar, siempre con ganas y buen humor.
La major part dels POTASSONS eren persones de lletres. Fonamentalment poetes, escriptors, dramaturgs.
La major popularitat dels POTASSONS, segons he llegit en algun llibre que ara no recordo, va comprendre el període de 1915 a 1935. El naixement coincideix amb l’obertura de la llibreria d’Adrienne Monnier. El declivi, no dels seus components individualment parlant, sinó com a grup més o menys cohesionat, potser va començar amb la mort prematura de Raymonde Linossier. La “POTASSON” més jove del grup, el desembre de 1930.
Respecte als “POTASSONS” literats, poetes i escriptors, crec haver-ne identificat catorze. És molt probable que els entesos en aquest tema tinguin la seva pròpia llista. Potser més reduïda o potser amb algun literat no inclòs a la relació que les meves recerques m’han permès d’identificar. Algunes de les seves publicacions formen part de la meva biblioteca. Tretze d’aquests “POTASSONS” son francesos. La única no francesa va ser l’americana Sylvia Beach.
ELS «MEUS» POTASSONS SÓN:
Dibuixos d’Adrià Llarch Juanet a qui agraeixo la seva col·laboració.
