Llibres oberts & Pàgines en blanc

Les Vertus – 100 anys del llibre d’Adrienne Monnier

Aquest proper mes de juny es commemoren els 100 anys de la publicació d’aquest important llibre escrit per Adrienne Monnier. Les Vertus, publicat per la Société Générale d’Imprimerie et Édition (SGIE) a París l’any 1926, és el segon llibre que va escriure.

És curiós que, amb anterioritat, aquesta llibretera ja havia publicat tres llibres de tres autors diferents, sota els auspicis de La Maison des Amis des Livres, la seva llibreria. En canvi, La Figure (1923) i Les Vertus (1926), escrits per ella, van ser publicats per altres editors: SGIE i Éditions Julliard.

Les Vertus forma part de la meva particular Βιβλιοθήκη l m c i n’estic molt orgullós per diversos motius: un, perquè he aconseguit que aquest llibre centenari estigui al costat d’altres llibres no només de Monnier sinó també d’obres escrites, il·lustrades o editades per molts dels seus amics escriptors, poetes i altres artistes: il·lustradors, pintors, músics, etc. Estan junts i potser fa cent anys també ho van estar als prestatges o a l’aparador de La Maison des Amis des Livres. Qui ho sap, vés a saber!

Un altre motiu de satisfacció és tenir el llibre Les Vertus signat per Monnier i dedicat a un dels seus grans amics: ni més ni menys que Léon-Paul Fargue. Mireu!

Amplieu la imatge, val la pena.

Sota el meu modest punt de vista, Les Vertus és un d’aquells llibres que es poden qualificar de rars; rar des d’un punt de vista bibliogràfic, tant pel que fa a l’autoria (Monnier va escriure només cinc llibres, tots ells molt buscats), com pel curt nombre d’exemplars impresos: només 75.

Pel que fa al contingut del llibre cal dir que es tracta d’una obra que permet començar a desxifrar alguns dels codis literaris de Monnier1Consulteu el Post titulat:
Les publicacions periòdiques d’Adrienne Monnier i la participació literària dels Potassons on parlo de les línies vermelles que Monnier es va fer seves.. És un llibre breu de poesia d’avantguarda, possiblement destinat a un cercle literari reduït i selecte. No és, al meu entendre, un llibre de comercialització fàcil. Pot semblar de difícil comprensió, però crec que Monnier el va concebre per als seus amics i per això la seva lectura requereix una certa familiarització amb l’autora. Segueix la línia del seu primer llibre de poemes La Figure (1923).

Un dels codis literaris als quals he fet referència en el paràgraf anterior té una estreta vinculació amb l’intimisme, amb la introspecció que sovint es manifesta en els seus treballs i activitats adreçats a un nombre reduït de persones. És una intimitat literària que aflora i esdevé una constant al llarg de tota la seva bibliografia, així com en els textos que decideix apadrinar i editar. Les Vertus n’és un bon exemple.

El llibre està dedicat a Philiberte Solier, la seva mare. Un altre exemple del que comento (l’intimisme) és el tercer dels seus llibres, Fableaux (1933), editat, aquest sí, per La Maison des Amis des Livres, en el qual la il·lustració de la coberta és obra de la seva germana Marie. Monnier el publica sota pseudònim utilitzant el cognom de la seva àvia materna: J.-M. Solier.

Les Vertus és un poema dividit en tres cants, amb versos escrits de forma lliure i sense patronatge mètric, obviant regles i dogmes literaris. En la darrera pàgina Monnier diu que allò que ha escrit encara no està acabat. Explica que el contingut l’ha anat elaborant entre els anys 1923 i 1924 i que, amb les revisions incloses i definides, finalment es publica l’any 1926.

Cal tenir present que l’any 1926 Monnier ja té una alta reputació en el món literari parisenc, associada a la seva dedicació pluridisciplinària al món del llibre, la lectura, la literatura i l’edició. També cal recordar que Monnier tenia només 23 anys quan va obrir la seva llibreria i als 26 ja havia publicat tres llibres de tres autors diferents. Als 34 ja havia escrit dos llibres i, com a mínim, 22 articles repartits entre quatre revistes literàries. També cal tenir en compte les activitats que La Maison des Amis des Livres oferia periòdicament: conferències, exposicions i debats literaris.

Aquest llibre reuneix, al meu entendre, totes les condicions per ser, literàriament parlant, difós i per tant per ser publicat en triple versió (francès, català i castellà). D’una manera molt “monnierina”, Adrienne descriu l’atmosfera del número 7 de la rue de l’Odéon. Com ja crec haver dit en més d’un dels posts d’aquest blog, cap llibre d’Adrienne Monnier, que jo sàpiga, s’ha traduït al català. Jo ho intentaré el proper any i he escollit precisament Les Vertus. Ja us tindré degudament informats a mesura que avancin els contactes i les col·laboracions.

Per acabar aquest post, cal també recordar que aquest proper mes de juny farà 100 anys d’un contratemps molt important per Adrienne. Monnier, per sufragar els deutes acumulats per la publicació dels onze números de la seva revista Le Navire d’Argent, va haver de posar a la venda tota la seva biblioteca personal.

De tota manera, quedem-nos amb la part positiva d’aquest post: els 100 anys de la publicació de Les Vertus. Aquí teniu un primer tast dels poemes d’aquesta obra introspectiva d’Adrienne Monnier i també el darrer fragment de la carta que Valery Larbaud va escriure a Monnier el diumenge 8 de juliol de 1926 sobre LES VERTUS2Darrer paràgraf de la carta de Valery Larbaud extreta del llibre LES POËSIES D’ADRIENNE MONNIER. Éd. Mercure de France, 1962. Pàg. 69. NOTA: El Llibre Les Vertus consta de tres apartats: I,II i III. Per això Valery Larbaud espera poder llegir «Les Vertus, IV, V, VI…»..