A mesura que la meva curiositat ha anat en augment respecte a Adrienne Monnier, aquesta curiositat està deixant pas a un major interès per tot el que aquesta DONASSA DE LES LLETRES va ser capaç d’articular de forma conscient i planificada. Segurament conscient i planificada, però també, sota el meu punt de vista, de manera espontània. Segurament espontània, aprofitant les circumstàncies imprevistes, les relacions humanes, les casualitats i moments irrepetibles per convertir-los en oportunitats, sempre en benefici de la difusió de la bona literatura. Crec que aquesta simbiosi conformava la personalitat d’Adrienne Monnier i, com no podia ser d’una altra manera, el perfil d’una persona altament culta i il·lustrada, que va saber atreure bona part del món literari d’aquells moments. Va saber aprofitar literàriament aquestes habilitats. Prova del que escric és l’aproximació ràpida, a la seva llibreria, de moltes persones atretes per la literatura, per la bona literatura, per l’excel·lent poesia que de tant en tant ressonava entre les quatre parets de La Maison des Amis des Livres. Eren escriptors, poetes, crítics literaris, mecenes artístics i grans consumidors de literatura. Si les lletres eren la música, la lectura era la reina. Amb el pas dels temps, però, la proliferació d’estils i moviments literaris va allunyar algunes d’aquestes persones de l’esperit que sempre va regnar a La Maison des Amis des Livres.
Per Adrienne Monnier, literàriament parlant, existien unes línies vermelles que no s’havien de traspassar. Aquestes eren cinc:
Rebuig al sensacionalisme i a la literatura de consum fàcil: no a la literatura barata.
Monnier menyspreava la literatura merament comercial o sensacionalista. A la seva llibreria, La Maison des Amis des Livres, promovia obres exigents, intel·lectualment sòlides, encara que no fossin «vendibles» en termes massius. Preferia autors que oferissin profunditat, experimentació i compromís artístic, fins i tot si això implicava menys públic.
Defensa de la independència literària: determinació i duresa contra l’autoritarisme
intel·lectual i polític.
Va ser inflexible en mantenir una postura editorial independent, tant en les seves publicacions com en la selecció d’obres per a la seva llibreria. Mai va permetre que el mercat, la política o les modes dictessin el seu criteri literari. Aquesta ètica es reflecteix a la seva revista Le Navire d’Argent, on va publicar autors innovadors com James Joyce, T.S. Eliot i Virginia Woolf, tot i que els seus estils eren complexos o controvertits.
Compromís amb la qualitat literària i la traducció fidel: la traducció de textos i el compromís amb l’original.
Monnier tenia un profund respecte pel llenguatge. Advocava per traduccions acurades, sense concessions a l’estil original de l’autor. Aquesta fidelitat estètica també era una barrera: rebutjava versions adaptades que sacrifiquessin matisos lingüístics o literaris per simplificar l’accés del lector a les obres traduïdes.
Universalisme literari sense nacionalisme intransigent: sempre a favor del cosmopolitisme literari.
Tot i que profundament francesa, Monnier no acceptava límits nacionalistes en la literatura. Recolzava una literatura internacional, oberta al diàleg entre llengües i cultures. El seu suport a autors anglòfons com Joyce, Pound o Eliot és prova que aquesta línia vermella era l’aïllament cultural.1Per saber quelcom més sobre el malnom dels POTASSONS i quins literats conformaven aquest col·lectiu cal consultar l’entrada amb el títol: Potassons.
Resistència a l’autoritarisme intel·lectual i polític: no permetre la interferència de règims autoritaris en la pràctica cultural.
Durant l’ocupació nazi, Monnier va tancar la seva llibreria el juny del 1943 com a acte de resistència silenciosa. No va col·laborar ni amb el règim de Vichy ni amb la propaganda alemanya, cosa que revela que també traçava una línia clara entre art i propaganda política: no permetre la interferència de règims autoritaris en la pràctica cultural.
Crec tenir constància de totes les publicacions literàries de caràcter periòdic on Adrienne Monnier va tenir una participació més destacada. En algunes d’elles amb implicació personal i econòmica: LES CAHIERS DES AMIS DES LIVRES, LE NAVIRE D’ARGENT i LA GAZETTE DES AMIS DES LIVRES. Aquestes tres revistes van ser finançades per ella i editades per la seva llibreria. En altres revistes, com COMMERCE i MESURES, va tenir un altre tipus d’implicació, no menys transcendent, com a administradora o formant part de l’equip de redacció. En altres publicacions periòdiques, la seva participació té un fonament més relacionat amb l’amistat amb els directors o propietaris de les revistes literàries convertint la seva llibreria en magatzem, distribució i punt de venda de: VERS ET PROSE, INTENTIONS i LITTÉRATURE.
Diversos factors van poder contribuir a la curta vida de la major part de les vuit revistes analitzades en aquest document. Unes revistes naixien com a iniciativa personal, per interès propi i amb recursos econòmics limitats. Altres projectes eren fruit de l’amistat entre uns o altres escriptors afins a determinats moviments literaris.
Aquest sisè lliurament al blog, dedicat a les revistes d’Adrienne Monnier i a la contribució dels Potassons, l’he estructurat en dues parts. En la primera faig una breu descripció de les vuit publicacions periòdiques anteriorment citades dins el context literari del moment, i més concretament, entre els anys 1915-1951, període en què la llibreria va estar oberta. La segona part d’aquesta sisena entrega, se centra en la participació dels distints Potassons en les vuit revistes literàries. Puc avançar que el proper lliurament, el setè, es centrarà en l’anàlisi comparatiu entre les vuit revistes aquí presentades i unes altres nou revistes amb participació també dels Potassons.
LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES PRÒPIES D’ADRIENNE MONNIER I EN LES QUE VA COL·LABORAR:2Recerca no finalitzada per part de: Βιβλιοθήκη l m c
Adrienne Monnier, a través de la seva llibreria, va publicar llibres i revistes pròpies i d’altres literats. Cal diferenciar les pròpies de les altres on va contribuir, d’una manera o altra, en la seva projecció, estabilitat o gestió.
Les publicacions pròpies d’Adrienne Monnier:
Cinc anys després d’obrir al públic La Maison des Amis des Livres, Adrienne Monnier irromp a l’escenari literari de París amb la publicació, l’any 1920, d’una sèrie de quaderns, Les Cahiers des Amis des Livres, associada al cercle literari conegut amb el nom de Les Amis des Livres. L’objectiu de Monnier, amb la publicació d’aquests quaderns, va ser destinar-los als membres lectors de la seva llibreria-biblioteca. Es tractava d’edicions molt limitades, entre 5 i 25 còpies, editades en “fil pur”. Només en va publicar sis. Dels sis articulistes que hi van escriure tres eren Potassons.
Liberal, multilingüe i compromesa amb la difusió de la literatura moderna, Monnier il·lustra en aquests quaderns el seu compromís amb els textos contemporanis, alternant reflexions,
traduccions i fragments inèdits. En aquestes publicacions es deixa entreveure bona part de la seva filosofia literària. Una filosofia fonamentada sobre els cinc pilars a l’entorn dels quals ha de girar la gran literatura, les cinc línies vermelles ja descrites. Resumint: Les Cahiers de Monnier són documents valuosos per als interessats en tres aspectes: la història de l’edició, l’avantguarda literària en el període d’entreguerres i el lloc de la dona en el món de les lletres.
Analitzant els sumaris de cadascun dels dotze números que va publicar a Le Navire d’Argent es pot percebre on Monnier va aplicar la totalitat de la seva filosofia literària. Cinc anys després de Les Cahiers des Amis des Livres, Monnier, amb la col·laboració inestimable dels seus amics Sylvia Beach (propietària de la llibreria Shakespeare and Company) i Jean Prévost (aquest com a secretari de redacció), inicia una nova aventura publicant, a través de la seva llibreria, com sempre feia, la revista mensual Le Navire d’Argent, una de les publicacions periòdiques més efímeres, ja que no va superar l’any de vida entre 1925 i 1926. Efímera, certament, però també tremendament important.
Le Navire d’Argent és important perquè va dedicar bona part de les seves pàgines a donar a conèixer autors estrangers: americans, irlandesos, alemanys, austríacs, espanyols… gràcies a traduccions modèliques. També hi van tenir el seu espai literats francesos, uns consagrats i d’altres emergents. Aquí, Monnier també té el seu espai per escriure sota pseudònim (J.-M Sollier). Le Navire d’Argent no va resultar rendible econòmicament parlant. Tan és així que l’any 1926 l’editora es va veure obligada a vendre la seva pròpia biblioteca per cobrir els deutes generats amb aquesta publicació.
Cal destacar que aquest any 2025 es compleixen cent anys de la publicació dels set primers números de la revista.
Respecte a la recerca no tancada que estic fent, a data de juliol del 2025, tinc constància de la participació, com articulistes en aquesta revista, de quatre Potassons: Paul Claudel, Jules Romains, Valery Larbaud i Adrienne Monnier, amb un total de set articles entre tots quatre.
La darrera de les publicacions periòdiques d’Adrienne Monnier va ser La Gazette des Amis des Livres. Aquesta revista, de caire més intimista, va publicar-se de forma irregular. Els seus números daten del gener de 1938 al març de 1940. Cal dir que La Gazette des Amis des Livres deu el seu fiançament a la venda, l’any 1937, per part d’Adrienne Monnier a l’editorial Gallimard, dels drets de traducció francesa i publicació de l’obra de James Joyce, Ulysse. La Gazette des Amis des Livres va ser l’espai creat per Monnier per publicar aspectes quotidians de la seva llibreria: anècdotes, reflexions i referències bibliogràfiques. La revista no va arribar a tenir mai la xifra de mil subscriptors. El total de números publicats van ser deu (un va ser doble).
Resumint, La Gazette des Amis des Livres es caracteritzava per descriure l’actualitat de la seva llibreria. També publicava cartes de literats amics.
El següent quadre permet visualitzar i ubicar les publicacions de les revistes literàries d’Adrienne Monnier al llarg de l’existència de La Maison des Amis des Livres. El temps mig de vida de les tres publicacions va ser molt efímer, aproximadament un any i tres mesos.
Les publicacions periòdiques on Monnier va participar desenvolupant distintes funcions:
Abans de fer una breu descripció de cadascuna d’aquestes cinc publicacions, crec interessant mostrar el quadre amb la distribució temporal i temps de vida de les cinc revistes.
Com es pot observar, aquestes publicacions van tenir un recorregut i una estabilitat comercial força superior a las publicacions editades per Monnier. Probablement, aquestes iniciatives literàries van tenir més recursos, especialment COMMERCE i MESURES. La mitjana de vida d’aquestes cinc revistes es va situar en quatre anys i una mica més.
Pel que fa referència a la revista LITTÉRATURE:
La revista LITTÉRATURE es va caracteritzar per ser fundada a París pels surrealistes Louis Aragon, André Breton i Philippe Soupault. Tots tres van dirigir aquesta publicació des del març del 1919 fins l’agost de l’any 1921. Al llarg d’aquesta etapa es van publicar 20 números amb gran quantitat d’articles dignes de ser citats. Al meu entendre cal destacar el número 13 dedicat íntegrament a descriure el moviment dadaista.
3Per ampliar dades cal consultar: https://www.melusine-surrealisme.fr/site/Litterature
Una segona etapa de LITTÉRATURE ja no va comptar amb la participació de Louis Aragon. Aquesta etapa comença amb un primer número publicat el març de 1922 i finalitza el mes de juny de l’any 1924. A partir del número 4, setembre de 1922, André Breton es converteix en director únic de la revista.4Per ampliar dades cal consultar: https://www.melusine-surrealisme.fr/site/Litterature-ns/litt_ns_13
Des d’un bon principi, els tres codirectors van parlar amb Adrienne Monnier per fer-li saber que els agradaria molt que La Maison des Amis des Livres fos el punt de venda de referència de la revista. Adrienne Monnier no va tenir cap inconvenient i acceptà l’oferiment. LITTÉRATURE es va convertir en l’altaveu del pensament surrealista del moment. Un dels textos més significatius va ser la publicació per part d’André Breton i Philippe Soupault de tres fragments del llibre Les Champs Magnétiques: números 8, 9 i 10 de la revista.
És interessant saber que el títol de LITTÉRATURE el va proposar Paul Valéry. Aquest gran poeta sembla ser que es va inspirar en la darrera frase de Les Arts Poétiques de Paul Verlaine 5Aquest enllaç permet llegir el poema complet de Paul Verlaine https://share.google/f46yf6zFy9vcK7HRJ (1874): “Et tout le reste est littérature”. André Breton va adoptar el títol amb esperit burlesc.
Respecte a la recerca no tancada que estic fent, a data de juliol del 2025, tinc constància de la participació, com articulistes en aquesta revista, de vuit Potassons: Paul Valéry, André Gide, Valery Larbaud, Léon-Paul Fargue, Jules Romains, André Breton, Philippe Soupault i Louis Aragon, amb un total de 129 articles entre tots ells.
Pel que fa referència a la revista INTENTIONS:
La revista neix de l’esforç i sobretot de la tenacitat de Pierre André-May per tenir la seva pròpia revista literària. André-May, a l’edat de disset anys, ja estava subscrit a la Bibliothèque de prèt d’Adrienne Monnier. Possiblement va ser el subscriptor més jove de la biblioteca. Com assidu visitant de la llibreria segurament deuria tenir llargues converses amb Adrienne Monnier. En una d’aquestes converses André-May va demanar consell a la seva amiga sobre les intencions, mai millor dit, d’editar la seva pròpia revista. Aquest jove de vint anys, un apassionat de la literatura, volia aprofitar l’explosió artístico-literària dels primers anys de la dècada dels anys vint, un cop “superats” els traumes de la Gran Guerra. París va ser testimoni del naixement d’un gran nombre de revistes literàries, artístiques, polítiques, etc. Adrienne Monnier va ajudar, dins les seves possibilitats, a aquest jove emprenedor. Va apadrinar la seva revista i es convertí, durant un temps, en codirectora. La Maison des Amis des Livres també va publicar alguns dels números de la revista. Monnier es va encarregar de la distribució i punt de venda d’INTENTIONS des de novembre de 1922 fins a desembre de 1924. André-May, a l’edat de vint anys, va aconseguir publicar el número 1 d’INTENTIONS el dos de gener de l’any 1922. El darrer número de la revista, nº 28-30, es va publicar el desembre de l’any 1924.6Per conèixer amb detall aspectes claus de la revista INTENTIONS és aconsellable consultar a: Béatrice Mousli: Intentions. Histoire d’une revue littéraire des années vingt. Ent’revues. Paris, 1995.
André-May va orientar la revista vers la literatura i les arts escèniques com el teatre, la dansa i la música. Com admirador del grans literats del moment va demanar escrits a Jules Romains, Marcel Proust, Valery Larbaud… Al meu entendre cal destacar el número 9, de novembre de l’any 1923. André-May el va dedicar íntegrament a homenatjar Valery Larbaud. Un Larbaud que va contribuir, entre altres grans aportacions, a donar a conèixer la literatura espanyola7Cal consultar l’article de: María Isabel Corbí Sáez (Universidad de Alicante). La relación literaria de Ramón Gómez de la Serna y Valery Larbaud. Contribución a un nuevo acercamiento según los epistolarios de algunos de los “Potassons”. Cédille, revista de estudios franceses nº7, abril 2011. De la mateixa autora, María Isabel Corbí Sáez (Universidad de Alicante), és interessant llegir: VALERY LARBAUD ET LE GROUPE DE L’ODÉON, Relaciones culturales entre España, Francia y otros paises de lengua francesa. Cádiz. Servicio de publicaciones de la Universidad de Cádiz. Pp. 73-93 També s’ha de consultar l’article de: Ángeles Sirvent Ramos (Universidad de Alicante). La correspondencia Valery Larbaud-André Gide, Léon-Paul Fargue, Marcel Ray, Adrienne Monnier (1916-1920), pp. 259-279. i catalana.8Consultar també: Sílvia Coll-Vinent. VALERY LARBAUD I LA LITERATURA CATALANA (1915-1927). Literatura catalana contemporània: memòria, traducció i noves tecnologies / coord. por Joaquim Espinós i Felipe, Lliris Picó i Carbonell, 2017, ISBN 978-84-9965-373-0, págs. 157-172. Grup d’Estudis de Traducció, Recepció i Literatura Catalana- UPF. TRILCAT /2014 SGR 486).Un altre fet diferencial d’aquesta publicació que identifica Pierre André-May com un gran lector, però sobretot com un gran coneixedor de la literatura francesa i de la literatura universal, són les NOTES que escrivia sobre distints autors o diferents texts, en la major part dels trenta números editats en vint-i-sis publicacions.
Respecte a la recerca no tancada que estic fent, a data de juliol del 2025, tinc constància de la participació, com articulistes en aquesta revista, de deu Potassons: Adrienne Monnier (J.-M. Sollier), Paul Valéry, André Gide, Valery Larbaud, Léon-Paul Fargue, Jules Romains, Jean Cocteau, André Breton, Philippe Soupault i Paul Claudel, amb un total de 26 articles entre tots deu.
Pel que fa referència a la revista COMMERCE:
Aquesta és una revista que des del primer al darrer número va entrar en competència amb la tota poderosa publicació periòdica Nouvelle Revue Française (NRF). Aquesta competència es fonamentava en la duplicitat dels noms dels articulistes i de l’equip de redacció perquè alguns d’ells eren assidus col·laboradors de la publicació “oficialista” NRF. De tota manera, cal diferenciar COMMERCE de la NRF respecte a la presentació, el grafismes i sobretot pel que fa a la qualitat en l’edició, més luxosa, i amb un format que recorda els llibres. COMMERCE es va consolidar com una publicació orientada a un tipus concret de lectors. El seu preu de venda al públic, quatre vegades més alt que el de la NRF, marcava tendència i el perfil del lector.
Marguerite Caetani, princesa de Bassiano, va fundar COMMERCE l’estiu de l’any 1924. Es va envoltar d’un grup excepcional d’escriptors que havien estat junts durant molt de temps. Formaven un molt bon equip. La revista es va mantenir brillantment durant vuit anys amb una periodicitat trimestral i vint-i-nou números editats, concretament fins la primavera de l’any 1932. COMMERCE va néixer a l’entorn de la NRF i de la rue de l’Odéon. Podriem dir “entre dues aigües”. Els tres directors «oficials» van ser Paul Valéry, Valery Larbaud i Léon-Paul Fargue, considerats articulistes de la NRF, mentre que Adrienne Monnier va ser nomenada gerent.
A COMMERCE hi van estar sempre presents dos homes sovint considerats com els directors «ocults»: Saint-John Perse, pseudònim de Marie René Auguste Alexis Léger (premi Nobel de literatura de l’any 1960), i Jean Paulhan, que havia treballat a la NRF des de 1920. Sovint se’ls dona un paper més important que als directors habituals. Els rumors de competència entre COMMERCE i la NRF es van poder palpar des del començament. La similitud dels continguts de les dues revistes era certament inquietant, i l’actitud de Jean Paulhan sembla ser que delatava certa ambigüitat. Es tractava més aviat d’un repartiment concertat de tasques. La periodicitat trimestral de la revista revela una profunda indiferència davant de qualsevol «notícia» literària, a diferència de la NRF. Més que un rival, COMMERCE sembla ser el costat més poètic i elitista de la NRF.9Per saber més sobre la revista COMMERCE cal consultar: Ève Rabaté. La Revue Commerce. L’esprit «classique moderne» (1924-1932). Collection: Études de littérature des XXe et XXIe siècles, n°30. Éd. Classiques Garnier. Paris, 2012.
Respecte a la recerca no tancada que estic fent, a data de juliol 2025, tinc constància de la participació, com articulistes en aquesta revista, de set Potassons: Paul Valéry, André Gide, Valery Larbaud, Léon-Paul Fargue, André Breton, Louis Aragon i Paul Claudel, amb un total de 68 articles entre tots set.
Pel que fa referència a la revista VERS ET PROSE:
“Défense et illustration“ de la haute littérature et du lyrisme en prose et en poésie. Aquesta es la consigna que encapçala tots i cadascun dels números que conformen Vers et prose.
Paul Fort, anomenat pels entesos com Le Prince des poètes, va ser el primer dels grans escriptors del moment en visitar l’any 1915 La Maison des Amis des Livres. Es va convertir en un dels primers clients de Monnier. Crec molt adient escriure les emocions d’Adrienne Monnier en front d’una circumstància inesperada però ben aprofitada. El següent paràgraf extret del seu llibre, ens permet conèixer una mica més i millor aquesta DONASSA DE LES LLETRES.
Adrienne Monnier escriu:
… Paul Fort, cuyas finanzas andaban siempre en una situación penosa, nos propuso un negocio estupendo: las existencias completas de su revista Vers et prose. ¡No podíamos dejar pasar la ocasión! Dios santo, las Vers et prose, con las veces que las había buscado yo en los saldos de los muelles, con el prestigio que tenían para mí, y ahora venían y me ofrecían de golpe todo un cargamento: ¡6.676 ejemplares! Nos hizo un precio que no podía ser más módico: cinco céntimos por ejemplar, es decir, en total, 1.669 francos.10Adrienne Monnier. Rue de l’Odéon, traducción: Julia Osuna Aguilar. Ed. Gallo Nero, 2ª Edición 2022, pàg. 49.
Així va ser com La Maison des Amis des Livres es va convertir, de la nit al dia, en punt de venda d’una de les publicacions periòdiques de referència de la literatura universal. VERS ET PROSE va tenir dues etapes. En una primera etapa, de l’any 1905 a 1912, va ser dirigida per Paul Fort (fundador) en col·laboració amb Guillaume Apollinaire. En la segona, de l’any 1928 a l’any 1930, Paul Fort va comptar amb la col·laboració de Paul Valéry com a codirector. L’únic Potasson que va escriure un article va ser Jules Romains i el va dedicar a Adrienne Monnier: Prélude de l’homme blanc.
Pel que fa referència a la revista MESURES:
MESURES és una de les publicacions periòdiques més rellevants de l’època, no només pel prestigi del consell de redacció, si no també per la qualitat dels articulistes que van deixar els seus escrits en cada un dels 27 números editats al llarg de cinc anys i mig.
La revista MESURES va publicar-se entre els anys 1935 i 1940. Va ser finançada i dirigida per Henry Church, amb l’ajuda de Jean Paulhan i el comitè de lectura, compost per Bernard Groethuysen, Giuseppe Ungaretti, Henri Michaux, Vladimir Nabokov i Michel Leiris. Adrienne Monnier es va encarregar de la comercialització i més endavant ho va fer José Corti.
En les cartes inèdites que Henry Church i la seva dona van adreçar a Jean Paulhan s’especifiquen les condicions de producció i l’esperit d’aquesta revista literària. Claire Paulhan va ser la persona que les va donar a conèixer. En Henry Church, com a patrocinador, volia donar suport a les lletres franceses com a mostra de la «col·laboració americana». La revista MESURES va ser, al meu modest entendre, un fantàstic exemple de pont literari entre els Estats Units d’Amèrica i Europa.
El Consell de redacció el varen integrar: Sylvia Beach, Barbara Church, Vladimir Nabokov, Adrienne Monnier, Germaine Paulhan, Henri Church, Henri Michaux, Jean Paulhan i Michel Leiris. En la imatge superior apareixen fotografiats per Gisèle Freund el 1937.11 https://jean-paulhan.fr/revues/mesures
L’any 1948 la revista MESURES va publicar un número extraordinari dedicat a homenatjar Henry Church.
Respecte a la recerca no tancada que estic fent, a data 7 de juliol del 2025, tinc constància de la participació, com articulistes en aquesta revista, de set Potassons: Adrienne Monnier (J.-M. Sollier), Paul Valéry, André Gide, Léon-Paul Fargue, André Breton, Louis Aragon i Paul Claudel, amb un total de 14 articles entre tots set.
La mitjana de vida de les vuit publicacions periòdiques es situa en tres anys. El quadre adjunt permet visualitzar la distribució temporal de cada revista.
LA PARTICIPACIÓ DELS DISTINTS POTASSONS EN LES VUIT REVISTES LITERÀRIES:
L’anàlisi dels sumaris de tots els números de cadascuna de les vuit revistes aquí tractades ha estat la base a través de la qual he pogut indexar, ordenar i quantificar la contribució literària dels catorze Potassons. Aquesta base de dades permet moltes coses. Per exemple, saber quins literats col·laboraven amb més articles en una o altre revista. També es pot intuir com alguns escriptors creaven la seva pròpia revista per poder publicar tot el que la creativitat els suggeria.
El següent quadre permet consultar el nombre d’articles publicats per cadascun dels Potassons en les revistes tractades en aquesta 1ª Part. També permet conèixer, de cada revista, el nombre d’articles i Potassons que van escriure en cadascuna de les vuit publicacions periòdiques tractades. Publicacions on Adrienne Monnier, d’una o altre manera, va participar. La lectura del quadre es pot fer en vertical i en horitzontal.
Si es vol consultar la font bibliogràfica que ha permès distribuït els 260 articles entre les vuit revistes i els catorze POTASSONS, cal clicar aquí: base de dades Βιβλιοθήκη l m c
Per últim vull fer constar que bona part d’aquest sisè lliurament al Blog Llibres oberts & Pàgines en blanc ha estat escrit a Banyalbufar, concretament a Son Montserrat (Little Paradise). Agraeixo l’hospitalitat del Joan i la Mariona. Ha estat una estada molt agradable i profitosa.
