El 19 de juny de 2025, es compleixen setanta anys de la mort d’Adrienne Monnier. Jo l’he descobert fa menys dos anys. Diuen que mai és tard. Cert. La descoberta va ser fortuïta. Gràcies a la lectura d’una seqüència de diferents lectures. És a dir, una lectura em va portar a una altra. Tot llegint a Kerri Maher1Kerri Maher. La librera de Paris. Editorial Navona, 2023, 3ª reimpresión., em va conduir a: Noel Riley Fitch2Noel Riley Fitch. Sylvia Beach y la generación perdida. Editorial Lumen, 1990, 1ª edición.. En cascada, van arribar a les meves mans i, conseqüentment a la meva biblioteca, els llibres de Marc Rosich3Marc Rosich. Rive Gauche. Arola Editors, 2011, 1ª edición.i Laure Murat4Laure Murat. Passage de l’Odéon. Éd. Gallimard 2024. i, com no podia ser d’una altra manera, les autobiografies d’Adrienne Monnier5Adrienne Monnier. Rue de l’Odéon. Editorial Gallo negro Ediciones, 2022, 2ª edición. i de Sylvia Beach6Sylvia Beach. Shakespeare and Company. Editorial Trama, 2022, 1ª edición..
Abduït per aquestes lectures vaig descobrir les llibreries Shakespeare & Company i La Maison des Amis des Livres. Haig de dir que les meves emocions, les meves tendències emocionals, es van anar apropant i finalment, abraçant el món literari d’Adrienne Monnier. Aquest món em va permetre descobrir els “POTASSONS” i redescobrir a escriptors relacionats amb a la Generació Perduda, els quals, es van haver de refugiar literàriament a Europa. Alguns d’aquests a Paris. Haig de reconèixer que el poder d’atracció i l’atmosfera creada per Monnier a la seva llibreria, han estat el detonador d’aquest humil i particular homenatge.
Aquest intens descobriment em va portar a escriure un opuscle7Luis Mallart Casamajor. Mi librería abre pronto. Editorial Katelani, 1ª Edició 2024. sobre sis dones literates, totes elles relacionades amb Adrienne Monnier i Silvia Beach. Aquest opuscle tindrà una segona part que tot just ara estic escrivint.
Probablement, sense aquesta incursió en el món de l’Adrienne Monnier no hagués conegut les obres de Paul Valéry, André Gide, Léon-Paul Fargue i Raymonde Linossier. Ni les dels surrealistes com André Breton, Philippe Soupault i Jean Cocteau, ni tampoc l’obra musical d’Erik Sati, ni les interaccions entre els distints “POTASSONS”. Gràcies a la lectura de les vides de Monnier i Beach, he tingut l’oportunitat de conèixer també la important tasca editorial de Margaret Anderson i de la influent Gertrude Stein. A conseqüència d’aquestes lectures he pogut conèixer una de les més grans escriptores americanes com va ser i és Djuna Barnes, segons paraules de T.S Eliot. Tampoc hagués sabut res de l’amistat d’Ernest Hemingway amb Sylvia Beach, entre altres intel·lectuals arribats des dels EUA.
Gràcies a aquests descobriments i dins de les meves limitacions econòmiques he pogut, de mica en mica, consolidar una biblioteca particularment especial, orientada vers Adrienne Monnier i el seu entorn literari. Les primeres edicions de la major part dels seus llibres formen part de la meva biblioteca. També tinc la primera edició traduïda al francès de l’ULYSSE, de James Joyce, i publicat per La Maison des Amis des Livres d’Adrienne Monnier. També altres primeres edicions de llibres de distints “POTASSONS” que acompanyen els llibres de Monnier.
Adrienne Monnier no només va ser una autora prolífica, sinó també una mediadora cultural que va jugar un paper fonamental en la literatura del segle XX. La seva contribució va ser essencial per a la promoció de la literatura moderna i la creació d’un espai cultural vibrant a París.
Llibretera, escriptora i activista cultural, Adrienne Monnier va tenir un paper crucial en la promoció de la literatura moderna i en el suport de molts autors d’aquells moments, Tan novells com consagrats.
Una de les seves aportacions més significatives va ser la seva llibreria, La Maison des Amis des Livres, que va obrir a París el 1915 i tancà l’any 1951. En aquest espai no només es prestaven i venien llibres, sinó que també es va convertir en un punt de trobada per a escriptors, músics, pintors i altres intel·lectuals. La llibreria va afavorir la difusió de les idees innovadores de l’època i va ajudar a impulsar carreres d’escriptors com James Joyce, Paul Valéry, Valery Larbaud, Jean Cocteau, Raymonde Linossier i molts altres, confluint tots ells a la seva llibreria. Adrienne Monnier va ser una defensora de l’experimentació literària i va contribuir a crear un ambient cultural ric i divers.
A més de la seva tasca com a llibretera, Adrienne Monnier va publicar la seva obra literària, que inclou tant narrativa com assaig i poesia. Els seus escrits solen explorar temes de la identitat, l’amor i la vida urbana, reflectint les preocupacions de la seva època. Va ser coneguda per la seva prosa lírica i per la seva capacitat de capturar l’esperit del moment. També va escriure amb el pseudònim de J.-M Sollier.
La Figure (1923). París: Éditions Julliard.
Les Vertus (1926) París: Éditions Julliard.
Fableaux (1932). París: Éditions Julliard.
Postums:
Souvenirs de Londres (1957). París: Mercure de France.
Trois agendas (1960). París: Hors commerce
Les Gazettes (1960). París: Éditions Gallimard.
Rue de l’Odéon (1960). París: Éditions Albin Michel.
Les Poésies d’Adrienne Monnier (1962). Paris: Mercure de France
Adrienne Monnier, de forma directa i indirecta, va promoure un conjunt de revistes literàries de publicació periòdica que van ser molt importants per a la difusió de la literatura, la poesia i altres arts: Les Cahiers des Amis des Livres (1920-1920), Intentions (1922-1924), Le Navire d’Argent (1925-1926) i La Gazette des Amis des Livres (1938-1940). També va contribuir, d’una o altre manera, en la difusió de: Littérature (1919-1924), Commerce (1924-1932) i Mesures (1935-1940), que són algunes de les publicacions més representatives i associades a Monnier segons el meu modest punt de vista.
Per tots aquest motius, crec molt necessari donar a conèixer aquesta llibretera, escriptora, editora i critica literària. El 70è aniversari de la seva mort no pot quedar en l’oblit. Ha de ser un moment d’inflexió i sortir dels cercles literaris tancats. Aquesta activista de les lletres s’ho mereix.
Aquesta efemèride es un bon pretext per donar a conèixer la seva obra i al mateix temps difondre el seu entramat d’interrelacions literàries. Aquest blog que, de mica en mica aniré alimentant, vol contribuir a donar a conèixer, una mica més, aquesta DONA i la seva contribució a la literatura universal. Unes obres, les d’ella, encara no traduïdes al català. Crec que ja va sent hora que alguna editorial de casa nostra prengui la iniciativa.
